Val a dir, però, que allò que més els espaordia a tots tres era com el temps s'encarregaria de transformar-ho tot i s'aferraven desesperadament a l'ampit del dubte, peus a banda i banda d'una línia fronterera que dubten entre l'emigració i l'exili. Cadascú intuïa com el marc de foto s'aniria desinflant i com la fotografia digital els aportarien fons de pantalla renovables per al PC; l'odi acabaria transformant-se en una absoluta desconfiança davant les relacions humanes sols recuperable amb hores i receptes de psiquiatria; i el record esdevindria un típic oblit que de tant en tant reclama un mínim d'atenció reglat per qualsevol calendari. Tots tres volien seguir enquistats dins aquella cruïlla, resoldre les incògnites per a revaloritzar les coordenades triangulars que ocupaven i fer de la nova ubicació tot un projecte resolutiu. En cas contrari, qui els assegurava que les tornes es capgirarien i que tornarien a iniciar qualsevol final? Per tant, els era necessari tot un altre model vital absolutament revolucionari a partir del qual assolir una utopia amorosa en què l'èxtasi tan desitjat fos finalment factible. Així doncs, acostumats a la recitació lineal de caire diacrònic i progressiu, no s'oblidaren pas d'altres països i dels seus models alfabètics, i es plantejaren ser grecs i atorgar-se valor de ΧΨΩ, o esdevenir alfabèticament ciríl·lics, semítics, àrabs o sànscrits, fins i tot entrar en sectes cuneïformes o pictogràfiques, o també la possibilitat d'acceptar la bustrofèdia malgrat l'estranyesa cultural i la disconformitat eclesiàstica. Tanmateix, aquesta opció lingüística no els plaïa, així que es decidiren per una matemàtica emocional absolutament novella i pactaren atorgar-se un valor concret, numèric o corporal, per desvetllar els dubtes i saber-ne cadascun dels seus resultats.

No cal dir que les variables foren infinites, i en cada operació sortia un resultat diferent menys en casos concrets en què X era igual a Y, o que Z equivalia a X més o menys Y elevat al cub. Foren molts els mesos durant els quals les operacions es dugueren a terme, que cadascú ocupà tots els vèrtexs del triangle amorós i que aquest fou acutangle, obtusangle, escalè, isòsceles, equilàter, fins i tot rectangle o esfèric, perduts en el Triangle de les Bermudes o prenent un cafè al Triangle de Plaça Catalunya, triangulant-se com futbolistes o muntant en un tricicle. I fou a força de provatures com descobriren que, compassats dins la unció d'una mena d'Afrodita Trimegista, si en aquell precís instant orgiàstica s'elevaven a zero, el seu garbuix de cossos i sentiments esdevenia la unitat que potser havien cercat d'una manera tan desvalguda. D'aleshores ençà que X, Y, Z són igual a 1, però sols és un resultat més dintre de les absolutes i absurdes incògnites que la vida ens aporta entre tanta matemàtica, ja sia amorosa o existencial.