Peptorres

El futur que ens arriba és un futur dissenyat «pel nostre bé».

Futour, un tour pel futur

Pep Torres

És inventor, músic, dissenyador, escriptor, creatiu, col·laborador a la ràdio i la televisió... Des de 2005 treballa sota la marca Stereonoise (www.stereo-noise.com), empresa dedicada a la invenció de nous productes i a generar soroll mediàtic per als seus clients. Els invents creats per Stereonoise han fet la volta al món i en moltes ocasions han estat portada dels diaris més prestigiosos. A més, és el creador del projecte Futour (http://www.fu-tour.com) —del qual ens parla en aquest text escrit especialment per a Paper de Vidre—, una exposició que ens mostra la vida quotidiana durant els propers tres-cents anys mitjançant un seguit d’invents que conviden a la reflexió sobre el nostre moment present, mereixedora del premi Ciutat de Barcelona 2006 en la modalitat de multimèdia (http://www.bcn.cat/cultura/premisciutatbcn/#multimedia). Per a Futour, Pep Torres va inventar i construir tots els objectes, va crear marques imaginàries, va dissenyar logotips i packagings futuristes i va convèncer els seus amics perquè es prestessin a aparèixer fotografiats com a hipotètics creadors dels seus invents. Cadascun dels invents de Futour té una història darrere i aquesta és, en part, la dels inventors imaginaris que els han creat i que ens expliquen fragments d’un futur possible però incert.


Lotto War és potser la peça més emblemàtica de l’exposició que ens trasllada a un possible any 2300 i porta per títol Futour, un tour pel futur (www.fu-tour.com). La Lotto War és una loteria que decidirà les guerres al planeta fent girar dos grans bombos; un contindrà tots els països del món i l’altre l’excusa per justificar la guerra. Una loteria que se celebrarà cada quatre anys i que tindrà unes regles per «civilitzar» la destrucció: a un país no li pot tocar dues vegades seguides, la retransmissió de la invasió no pot coincidir amb un partit de futbol important, s’han de donar quinze dies de termini perquè els habitants se’n vagin de les seves cases... Un pot pensar que aquest és realment un futur molt negre. Sí que ho és, però no oblidem que això ja passa avui dia, amb la diferència que al bombo dels països només hi ha els de sempre.

I així anem passejant per un possible futur com el plantejat per Huxley a Brave new world on tots van vestits igual..., com ens recordava aquell famós anunci de l’Apple Macintosh rodat per Riddley Scott. I ens sembla molt lluny tot plegat, però..., pensem que avui dia ja ens hem de posar l’armilla groc fluorescent quan sortim del cotxe perquè no ens atropellin. Pel nostre bé. Però, què passaria si de sobte es produeix un augment significatiu de l’índex d’atropellaments a vianants i tots els conductors responen que «no el vaig veure»? Doncs possiblement —i pel nostre bé— que l’Estat ens farà posar-nos un vestit que ens faci «visibles» cada cop que sortim el carrer; com el vestit Person Inside que presento a l’exposició Futour.

De fet, el futur que ens arriba és un futur dissenyat «pel nostre bé». Un temps on l’Estat ha decidit no complicar-se la vida i tirar pel dret per estalviar-se problemes, maldecaps i, especialment, feina. Orwell, Huxley i tants d’altres ja ho veien fa molt de temps, però a nosaltres encara ens sembla impossible que, per exemple, ens facin vestir a tots iguals. Doncs no oblidem que el futur ja està aquí i que és pel nostre bé… O potser hauríem de dir pel SEU bé?

CC. Contacta amb nosaltres. Crèdits