L'home i la màquina han coexistit des de fa molt de temps amb una relació amor/odi digna d'un culebrot català de sobretaula; des dels autòmats construïts a imatge i semblança de l'home del segle XVIII, passant per les Tres Lleis de la Robòtica, d'Isaac Asimov (on s'ensenya als robots una ètica de la màquina), fins a la computadora HAL, la rebel•lió de les màquines que intenten aniquilar els seus creadors humans des del moment que se'ls dona la facultat de pensar, es convertirà en un tòpic literari i cinematogràfic repetit fins a l'avorriment. Però el cert és que la tecnologia avançada ja és una realitat i forma part cada vegada més de la nostra quotidianitat, ja sigui en forma de pròtesis, models de software d'última generació o robots/aspiradores amb forma de plat volador que llisquen pel saló de casa solets, espantant als nostres pobres animals domèstics.
I és que la màquina ja apareix començaments del segle II aC., designant un ús militar i, per l'altre, avançant una genealogia teatral de la màquina/déu (deus ex machina) que durarà uns quants segles. Però l'enorme evolució dels aparells tècnics arribarà amb la Revolució Industrial, definint des de llavors la relació entre éssers humans i màquines com una manera de subjecció social o, dit d'una altra manera, la màquina com un enorme organisme i els éssers humans com a accessoris dependents de la màquina. Serà contra aquest sistema de pensament que el ludisme es rebel•larà a partir de 1812 i que, des de la destrucció de la comunitat precapitalista del XIX, encara perdura avui en forma de resistència que tant es pot manifestar en contra del refús a la política nuclear, la desforestació del Amazones o en el sabotatge virtual pacífic, sota el famós lema I would prefer not to. Ja se sap que qualsevol definició de progrés sempre encarnarà uns valors socials concrets, depenent com se miri. Mentre els anarquistes del XIX volien acabar amb l'Estat-Màquina, única font de tots els mals, després del Maig del 68 ja no s'ignora que el poder actua en altres llocs i sota altres formes ja que aquest, en deixar localitzable, actua com a estratègia allà on hi hagi vida, introduint-se per tot arreu com un virus informàtic. La intel•ligència artificial, la biotecnologia, la robòtica o l'energia molecular són una realitat amb la que hem de coexistir sí o sí a hores d'ara, però aquests nous sistemes ens obliguen a reflexionar entorn de qui en té el poder i en quines circumstàncies en fan ús d'ells. La raó tecnològica no és una simple eina neutral al marge del sistema, sinó que és absolutament ideològica.
De la mateixa manera que el capitalisme ens obliga a consumir com un ramat de xais, qualsevol significat sembla avui irrellevant davant les desgràcies d'un món globalitzat que ens mostra la ja antiquada TV. Així, ens llancem atlèticament dins el ciberespai sota risc de patir severs atacs d'ansietat si no engreixem diàriament el nostre ego (anònim o no) als expositors del món virtual, obtenint muntanyes d'informació fragmentada que 10 min. després ja hem oblidat, en un no-tenir-temps per a profunditzar en res. Però, com quasi tot en aquesta vida, la Xarxa té el seu yin i el seu yang i la seva gràcia rau, precisament, en aquesta filosòfica contradicció. O és que no ha estat gràcies a Internet, que s'ha vehiculat el fil connector de les últimes revoltes als països musulmans? La metàfora de la computadora també ha determinat en aquests últims decennis l'aparició d'una psicologia semblant als models de comportament de la màquina i, tot i que aquestes encara estan lluny d'igualar el pensament humà (tal com demostrà John Searle, la sintaxis computacional no és igual que la semàntica de la ment humana), la revolució tecnològica necessariament ens haurà d'afectar individual i col•lectivament, incloent-hi una redefinició de què significa ser un ésser humàTM. L'era de la reproducció mecànica dels anys trenta, la revolució cibernètica dels setanta, i la tecnociència dels noranta, mostren que la nostre relació amb la màquina cada cop és més íntima i inseparable. I és que, des de la iaia amb el seu marcapassos, passant pel treballador de la fàbrica que prem cada minut el mateix botó, fins a l'adolescent enxufat davant un ordinador portàtil tot el sant dia mentre truca pel mòbil, confirmen el que ja és una realitat com una casa: no només depenem cada vegada més de la màquina, si no que arribarà un moment en que la màquina potser vulgui prescindir de la nostra dependència.
Així, potser només ens quedi participar dels jocs de llenguatge inserits dins el fricandó virtual, divertir-nos amb tots aquests onanismes intertextuals fins que explotin mil volcans al lòbul occipital del nostre cervell, i somriure pensant que el Significat de la Vida potser es troba en un escarransit megabyte, fabricat en un soterrani de Cambodja.
I ara, per finalitzar aquest pròleg virtual, una poesia cyborg de regal:
MACHINA 2-X%@T6+8751-£= ∞
Sorprenentment un nou producte
caient des d'una cadena de muntatge
entre milers de germans seus
idèntics en forma i contingut
xiula, parla o resol teoremes matemàtics impossibles,
té mans humanes per ajudar-se a aixecar.
El capatàs sempre somiava
en que aquest dia arribaria
i prega al Núvol pel què vindrà després;
simples peces ajuntades amb certa gràcia divina
ments pneumàtiques d'alt coeficient intel•lectual
desplegant fortes emocions
expandint tòxiques emanacions
dissenyant futurs concretament supervisats
la nova màquina està lliure ara
tan neta : tan polida.
Singularment, avui es troba magnètic
sexy & cibernètic
l'oli preciós circulant frenètic
circuit tancat de l'aparell digestiu
-com l'Ànec de Vaucansson-
esòfag completament estructurat
-rollo la Galatea de Pigmalió-
que tant et pot imitar el so d'un trombó
com parlar amb la mateixa erudició que Plató.
Però la sensació de pau oceànica es fon
en desembarcar al nou món,
pessimisme amigdaloide
davant l'oferta i la demanda,
qualsevol preu sembla massa alt
qualsevol il•lusió massa banal,
(i la literatura només és literatura
fins que no es demostri el contrari).
Deixar que tots els virus t'ataquin
deixar que l'energia cinètica et governi
i adonar-te que no estàs fet de fang
i que tampoc provens d'un Jardí fundacional
(anomenat també Paradís Perdut, així, tal qual).
És bonic veure sortir el sol, però, però, però
100 catedrals incendiades no valen un bon bistec.
Ja pots mesurar la teva fe en gigabytes
o pesar l'ànima en sistemes de permutació
que t'asseguro que no sentiràs cap Revelació.
Des del real fins al virtual:
Qui sap com de rica i plena
és una rica i plena vida?
La lliçó d'aquesta història
és que no hi ha cap lliçó,
no hi ha mama, no hi ha papa
decapita el teu complex d'Èdip
oblida les antigues religions
i emancipa't de les velles generacions.
Així, Acèfal (prô lliure),
troba una cabanya waldeniana al mig del bosc
aprèn a cultivar espàrrecs i tomàquets i,
si vols conservar l'Élan vital com cal,
sobretot no et descuidis de connectar els cables...
Em sents? CONNECTA EL COI DE CABLES!!
Alguna bibliografia recomanada:
ASIMOV, Isaac, El círculo vicioso, http://solocienciaficcion.blogspot.com
BENJAMIN, Walter, L'obra d'art a l'època de la seva reproductibilitat tècnica, ed.62.
FERRER, Cristian, Cabezas de tormenta, ensayos sobre lo ingobernable,
http://www.quijotelibros, pdf.
GADDIS, William, Ágape se paga, ed. Sexto piso, México, 2008.
HARAWAY, Donna, A Cyborg Manifesto: Science, Technology, and Socialist-Feminism in the late Twentieth Century. http://www.stanford.edu/dept/HPS/Haraway/CyborgManifesto.html.
HOBBSBAUM/RUDE, Revolución industrial y revuelta agraria, ed. Clásicos siglo XX, 1969.
McLUHAN, Marshall, Las extensiones del ser humano, ed.Paidós, 1996.
MUMFORD, Lewis, Técnica y civilización, ed. Alianza, Madrid, 1982.
LARNIER, Jaron, Contra el rebaño digital, ed. R.H. Mondadori, 2011.
LIPOVETSKY/ Serroy. La cultura-mundo. Anagrama. Barcelona. 2010.
LYOTARD, J.F., La condición posmoderna (informe sobre el saber), Madrid, Cátedra, 1984
PYNCHON,Thomas, ¿Está bien ser ludita?, http://laperiodicarevisiondominical.wordpress.com
ROBINET, A., Mitología, filosofía y cibernética, ed.Tecnos,1982.
SEARLE, John, Mind, Brains and programs, http://pami.uwaterloo.ca/tizhoosh/docs/Searle.pdf