Rodoreda només és punk en el sentit que la seva escriptura és esmolada, directa i sense concessions, i té obres i personatges que són molt bèsties. Captura una vitalitat propera al nihilisme. No s'està d'hòsties, vaja.

L'atavisme dels catalans és brutal, la societat catalana mai ha deixat de ser una societat comerciant i majoritàriament tradicionalista (amb les seves excepcions, que no se m'enfadi ningú!, però excepcions dèbils a la llarga).

Pel que fa a directes els únics amb qui potser tenim una mica de relació serien La Banda Trapera del Río, i no per nosaltres si no pel públic.

No és fàcil acabar amb segles i segles de prohibicionisme i demonització. La història de les drogues és la història d'una drecera al saber barrada pel poder des de temps immemorials.

Pel que fa a les noves tecnologies a l'hora de composar, prou problemes em donen les sis cordes de la guitarra i intentar no desafinar gaire com per posar-me a fer un curs de midi!