Per això mateix prescindeixo de la rima; vaig estar molts d’anys fent poemes amb rima, però m’obligava a dir coses que jo no volia dir. Vull dir que m’interessa més el que he de dir que no pas el joc formal

Foix em va interessar, però també al final l’he trobat excessiu, sempre jugant amb les paraules, donant voltes a la sínia, eh? No em diu re, deixant a banda el llenguatge i la cançoneta aquella. Vols un Jack Daniels, noi?

Ara bé: la gent llegeix el que li dóna la gana, cosa que em sembla molt bé. Sóc jo que m’he d’esforçar per tal que, si publico un llibre, arribi a tothom; si no arriba, la culpa és meva, vol dir que el meu tema és poc interessant, que no va més enllà.

A mi els imparables em van semblar bé, per això, van escandalitzar les quatre bledes assolellades del país: ara, l’antologia és pur mercadeig editorial, com també el llibre aquell de l’Esfera, on no diuen re

Quan la gent parla de la poesia catalana contemporània, i fan aquestes llistes interminables de noms, doncs bé, jo no hi surto mai. Deu ser que sóc dolent, no ho sé. Ja passo.