Jo diria que en Rulfo el va descobrir en Carner.

Mèxic era un país tan especial…, fins al punt que, quan em quedava sense minyona, la meva dona sortia a la finestra i a la primera indieta que passava li deia “tú, sube!”

Una de les millors novel•les en català de la guerra i la postguerra és Vals, una obra col•lectiva del Grup de Sabadell. En Trabal comença a treballar-hi i els altres la van polint (els altres són l’Armand Obiols, en Joan Oliver i en Lluís Montanyà). Tota la resta de l’obra d’en Trabal, jo no la voldria judicar

En Vilallonga va escriure el Bearn en castellà i va passar absolutament desaparcebut, i el va agafar en Joan Sales, el va refer en mallorquí i el va convertir en una gran novel·la.

Des que ens llevem fins que ens fiquem al llit fem coses insòlites. De manera que això de l'insòlit és tan estrany...

He intervingut en un projecte de revista en el qual estava tot previst tret del que valia el text; ho tenien tot: el paper, la composició, la impressió, però els redactors no; no hi havien pensat.

Em van preguntar fa poc allò tan bèstia de què m’agradaria a la meva làpida, i vaig dir: “Ja sóc aquí”.

“Sí, somio en relleu, en color, amb so i amb música de fons”. I encara em passa ara. Jo somio hologràficament.