Als setanta fèiem les coses pel plaer immediat de fer-les. No competíem, ens alimentàvem els uns als altres.

La gràmatica visual i narrativa del còmic està indissolublement lligada a l'experiència de passar pàgina. Per a la pantalla cal crear un llenguatge nou.

Bardín i jo podríem compartir la perplexitat davant el nonsense del món i, és clar, el gust pel conyac.

El còmic espanyol l’han aixecat sempre els autors, i normalment a contrapèl dels editors i amb els lectors d’esquena, mirant embadalits cap a Estats Units, França o, actualment, Japó.