Diu Joan de Sagarra que, passat un determinat temps hauríem de tenir dret a publicar els mateixos articles que vam escriure anys enrere. I té raó. Perquè, si les circumstàncies --polítiques, culturals, socials-- es repeteixen cíclicament ¿per què no hauríem d’opinar exactament igual anys després i tornar-ho a escriure amb els mateixos ets i uts?

Nosaltres no sols sortíem d’una dictadura sinó que intentàvem desfer-nos també del Diktat de la pana, els dogmes i les barbes dels progres

Crec que a partir de “Guadalajara” el que escric torna a ser més dens, amb frases volgudament llargues i alambinades

Es publica més que mai (o s’ha publicat més que mai aquests anys) perquè una bona part del món editorial ha fet una fugida endavant per superar les crisis empresarials. Però no crec que es llegeixi menys que abans.

Jo, potser perquè sóc obsessiu, tinc tendència a recordar totes les bugades, no només l’última, i per això m’entristeix veure que, sumats un a un tots els llençols que hem perdut bugada rere bugada, n’hem perdut tantíssims que ens en queden ben pocs.