Coberta
* * *
ANDRÉS "FARO" (Salas de los Infantes, 1965) + info
1 - En citaré dos. Un és Ricard Opisso. Recordo que de petit li vaig preguntar al meu pare: "Papa, hi ha algú que dibuixi millor que Walt Disney?" i ell em va dir: " Sí, Ricard Opisso". Així que aquell nom em va quedar gravat. Renoi! Dibuixava millor que Walt Disney, que m'ho havia dit el meu pare! Anys més tard vaig descobrir-lo, un dibuixant excel.lent i amb un toc humorístic indubtable. A més, era de Tarragona, com jo. Les seves escenes atapeïdes de personatges era un món en què m'agradava capbussar-me i gaudir amb tot aquell univers de detalls amagats i deliciosos. Una altre dibuixant que va ser una referència clara per a mi i crec que per a molts altres va ser Coll. Josep Coll del TBO. Per a mi agafar el TBO era buscar a Coll. No sé, estava en un altre nivell. Aquella línea neta i precisa que atreia l'ull. La pose del personatge, perfecta per explicar-ho tot sense paraules. Era fàcil entrar en aquelles històries sempre divertides i perfectament narrades.
2 - L'humorista, no hi ha dubte, té el favor del lector. La gent no llegim llargs articles d'opinió (ni curts). Com a molt, mirem els titulars i les fotos. La vinyeta té al seu favor un text breu, la força de la imatge i de vegades l'impacte d'una idea que arriba directa al clatell com un cop de martell. Així, els ninotaires gaudeixen en general de l'apreci del públic i per tant la seva visió ajuda d'alguna manera a formar això que diem opinió pública. Hem sentit moltes vegades allò que té més repercussió l'acudit que l'editorial del diari. Els polítics ho saben, i miren amb lupa si avui sortiran amb els calçotets cagats o els calçotets pixats. Els directors tenen clar que hauran d'atendre trucades a causa d'una opinió dibuixada a l'acudit perquè ja sabem que tots tenim sentit de l'humor... sobretot si la broma es fa sobre l'altre.
3 - Els nous mitjans fan que la la vinyeta tingui vida pròpia i pot recórrer mig món per atzar dels blogs o dels correus reenviats. El lector ja no és el lector tipus, el comprador de diari. Ara qualsevol pot mirar els teus dibuixos. Un acudit sobre la penosa situació de l'ensenyament a Catalunya pot acabar en una web xilena d'una escola de secundària. Internet facilita també el contacte amb el lector que, de vegades, s'adreça a l'autor per felicitar-lo, per estirar-li les orelles o fins i tot per suggerir una idea. I es produeix com mai una relació directa entre autor i lector. Els blogs són un pont directe ben clar. El lector gaudeix d'un diàleg virtual amb el seu autor preferit i l'autor s'engreixa uns quants quilets en llegir les floretes que generalment li dediquen els seus seguidors. I això està bé, no? D'altra banda Internet fa que el "todo gratis" sigui la formula contractual acceptada. Tot el que hi ha a la xarxa és patrimoni de la humanitat. I així els humoristes veuen com els seus dibuixos il•lustren tot tipus de planes al ciberespai. Aquest ciberespai genera molts enllaços però pocs duros per drets d'autor. Ja ho sabem, no hi ha res a fer. Donem gràcies si com a mínim es cita la font del dibuix.
* * *
MANEL PUYAL +info
1- Han estat varis. Puc començar per Valentí Castanys, Opisso, Escobar, Gin...
2- Per als que vam començar en l'època franquista, ara és un camí de roses. Ara bé, la censura la tens ara en els mitjans, segons què per a segons on, no ho pots fer.
3- És un fet que molt mitjans digitals ja incorporen humor gràfic, i crec que anirà a més. És molt interessant el format vídeo. Es qüestió d'introduir-nos a tot el que sigui nou.
* * *
JOSÉ MANUEL ÁLVAREZ "NAPI" + info
1 - Hay muchos humoristas referencia. Los de la generación del 27: Mihura, Tono, K-Hito, etc. Los protagonistas de Hermano Lobo: Chumy-Chumez , Perich, Ops, Forges.
2 - Creo que la misión básica del humorista es aportar cada día una pincelada de aire fresco. Servir de crítica social pero sin olvidar lo fundamental, el humor.
3 - Ya lo estamos viendo con los nuevas formas de comunicación. Cambia el soporte, la manera de hacer, pero casi todos los diarios digitales incorporan el humor en sus páginas.
* * *
MIQUEL "FERRERES" I DURAN (Barcelona, 1950) + info
1- Els meus admirats humoristes del passat són en Junceda, l'Opisso, en Cornet , l'Apa i en Tísner. Gent d'una mena avui desapareguda, amb ofici, sensibilitat i intel•ligència. És ben clar que aquella gent havia après a dibuixar de petit a l'escola, havia cantat, recitat... i tot això queda reflectit en una obra viva per sempre. Els llibres que tinc d'ells, em fan content cada cop que els obro.
2- El paper de l'humorista gràfic avui dia no veig que sigui gaire diferent del que ha sigut sempre. Més aviat sospito que la nostra popularitat ha baixat juntament amb la davallada de l'afició de la gent a llegir diaris. De totes formes, la secció d'humor dels diaris és sempre la més vista pels lectors. La gent busquem la rialla o la troballa d'una visió més excèntrica de la realitat, que és l'obligació del humorista. La nostra feina consisteix a reflectir una situació, de vegades complexa, en una sola escena tancada en un requadre , amb la pretensió de fer riure. El millor que ens poden dir és que el nostre és un ofici de riure. Però no ni ha prou amb això. L'acudit ha de contenir una veritat i sovint ha de contenir informació, especialment quan sospites que el lector potser no té referències del fet que tractes. Dels poders polítics i econòmics en parlo per les conseqüències que dels seus actes haig de patir a la meva pell, igual que tothom. Per això evito freqüentar els llocs on es mouen aquest tipus de taurons, no fos cas que em fessin una foto al seu costat: la meva reputació s'arruïnaria definitivament.
3- Els nous mitjans digitals ens obren infinitat de possibilitats d'accés a gent que no compra diaris. Aviat es faran acudits animats amb veu real. Jo que treballo amb eines dels segle XVI (plomilla i tinta xinesa) veig un futur magnífic per la gent que pugui aportar dosis de frescor i alegria.
* * *
Versió per imprimir
Envia'n una còpia