Coberta
P.d.V. Goril·la blanc ha sortit en una col·lecció de llibres de no-ficció. Però són les “memòries” del Floquet, o sigui que és el Floquet el que parla i ens explica la seva vida. Home, no hauria de sortir en una col·lecció de novel·la això?
T.S. Si et demanessin on hi ha més realitat, en un poema d’en Carner o en un telenotícies migdia, tindries cap dubte? Si jo escrivís un conte sobre un escriptor que escriu un llibre on un goril·la explica la seva vida i els editors decideixen publicar-lo a no-ficció, la trama del conte et semblaria real o fictícia?
P.d.V. Fictícia. Ja. Abans de la Petita crònica tot quedava molt clar: feies ficció, encara que de vegades sortia algú amb el teu nom. Ara, de cop, tot és no ficció, potser perquè tot el que expliques del goril·la està documentat…
T.S. Sortia el meu nom de vegades, però, encara que no sortís, quan escrius “jo”, fins que no ho desmenteixis aquest “jo” substitueix el nom de qui parla... És ben elemental, no puc pas posar: “En Toni Sala em vaig aixecar aquell matí”. Calders deia que tot el que escrivia li havia passat. Tot el que s’escriu és real, si escrius tocant una mica de peus a terra, que és del que es tracta.
P.d.V. A mi el que em va sorprendre és que, tot i que al principi et sorprèn que sigui el goril·la qui parla, la cosa funcioni.
T.S. La literatura està plena de bèsties que parlen. Els animals garlaires tenen un paper semblant al del boig, que es pot permetre dir la veritat. De fet, fixa’t “animalades” o “bestieses” funcionen com a sinònims de “bogeries”.
P.d.V. Sé que vas viatjar a Guinea per veure d’on havia sortit el Floquet. El viatge va canviar alguna cosa? Vull dir: ja sabies quin llibre volies escriure abans i només vas a anar a l’Àfrica a documentar-te sobre algun aspecte concret o com va anar?
T.S. Vaig anar a l’Àfrica perquè, per llibres que llegís, no em veia capaç de descriure la selva. La selva és un element molt important, al llibre. Tota la història del goril·la engabiat remet a les primeres pàgines del llibre, és a dir, a la part de Guinea. Pensa que una de les peculiaritats d’en Floquet és que no ha nascut en captivitat. Vol dir que té un passat per recordar, uns referents, un món perdut. Això, si ho volia descriure mínimament, ho havia de veure. De manera que me’n vaig anar a l’Àfrica, on, personalment, no se m’hi havia perdut mai res. Com que l’objectiu del viatge no era pròpiament visitar Guinea sinó recollir-hi un material, encara que fossin apunts o records, el xoc va ser considerable, perquè, és clar, no només m’hi vaig trobar la selva d’en Floquet, sinó que m’hi vaig trobar l’Àfrica sencera. Un primer viatge a l’Àfrica no és cap broma! De fet, hi va haver un moment que la cosa va fer-se tan dura que vaig haver de parar de prendre apunts i dedicar-me a sobreviure psíquicament, per dir-ho així.
P.d.V. Tan fort com per tornar-te boig va ser?
T.S. És que et trobes davant d’una cosa inabarcable. Has de ser molt de pedra perquè no t’afecti. Conrad ho explica perfectament a “El cor de les tenebres”. De fet, ho va resumir en una frase: “Abans d’anar al Congo, jo era un animal”.
P.d.V. I aquesta experiència teva ens l’explicaràs en algun llibre, en format llibre de viatges o així?
T.S. Coneixes algun editor que vulgui jugar-s’hi quatre euros? Si vols un secret, vaig presentar el text a un concurs d’aquests tan ben dotats que es feia a Sabadell, però la competència era molt forta i va guanyar-lo una novel·la generacional.
P.d.V. El Floquet és un animal que s’ha passat la vida engabiat i sota la mirada dels visitants del zoològic. Aquestes dues coses, explicades pel mateix goril·la, o sigui vistes des de dins de la gàbia, xoquen amb la imatge tendra, de nino de felpa, de mascota de la ciutat, etc. que tenim. Diran que ens vols trencar la il·lusió.
Versió per imprimir
Envia'n una còpia