Coberta
Si el lector de qualsevol publicació pogués decidir quina de les seccions li agrada més, sembla que la que acumularia més preferències seria la vinyeta d'humor gràfic que sol introduir-se a gairebé totes les publicacions, ja siguin diàries, setmanals o mensuals. Sovint, el fet que aquesta secció acumuli més preferències que no d'altres més "serioses" (Política, Internacional, etc.) s'ha pretès reduir a l'anècdota per part d'alguns, amb arguments que posen sobre la taula, sobretot, la facilitat de comprendre el que es vol transmetre per l'elevat component visual de la proposta.
Però els humoristes que realitzen i han realitzat aquesta tasca es prenen molt seriosament la seva feina. I si aconsegueixen arribar més fàcilment al lector potser és perquè introdueixen dosis d'uns elements que escassegen cada vegada més en les altres seccions de les publicacions: visió crítica i independent de la realitat i la societat; ironia i humor; contundència i senzillesa. L'humorista reflecteix a la seva vinyeta el comentari lúcid que es pot sentir a la taverna d'un poble. Aposta per connectar la seva habilitat i tècnica amb la saviesa popular inesgotable, trenca el to tediós i políticament correcte i, amb enginy i una ploma, s'endinsa en el terreny de la lluminositat que ens porta a la veritat.
En aquest reportatge que us presentem, hem reunit les opinions de 20 reconeguts humoristes gràfics que publiquen o han publicat les seves vinyetes en publicacions de la premsa catalana. Tant pel nombre de les opinions com per la qualitat de les mateixes en les properes pàgines podreu trobar un retrat força fidel del passat, present i futur de la professió, a partir de 3 preguntes que els vam realitzar a cadascun d'ells:
PASSAT
1 - Esmenteu algun humorista gràfic català mort que sigui un referent per la seva obra realitzada en el passat, i expliqueu a grans trets què destacaríeu de la seva obra.
PRESENT
2 - Quin és el paper de l'humorista gràfic avui en el context de la relació entre els mass media i els poders (polítics, econòmics, etc.): problemàtiques i potencialitats.
* * *
FUTUR
3 - Com afectarà l'aparició dels nous mitjans digitals en l'evolució de l'humor gràfic, tant per part de l'autor com del lector: vídeos, noves eines...
JAUME CAPDEVILA I HERRERO "KAP" (Berga, 1974) + info
1 - Els ninotaires catalans tenim la sort de pertànyer a un país que té una tradició satírica riquíssima, abundant, efervescent i apassionant... fins a la Guerra civil, que això se'n va en orris. Però tot plegat, va influenciar sobre els creadors gràfics d'aquí, i aquesta influència s'allarga, a vegades de forma molt subtil, fins avui dia... A començaments del segle XX Catalunya era una potència mundial en el camp de l'humor gràfic, gairebé només superada pel que es feia a França i Alemanya, i a partir dels anys 20, als EUA. Això no ho dic jo, es pot llegir en un llibre que repassa l'humor gràfic de tot el món publicat el 1918. Per tant, de referents per esmentar no en falten: Junceda, Opisso, Apa, Cornet, Nogués i Bagaria formen part d'una mena de Dream Team de la caricatura, de la qual hem begut moltes generacions de dibuixants. Però més enllà de Junceda i Opisso, els més coneguts, o Nogués i Bagaria, que van crear una veritable escola pel que fa al dibuix, al traç i a la manera de dibuixar, jo destacaria l'Apa, pseudònim de Feliu Elias, un senyor que va fer caricatures amb una sàtira tan mordaç, amb una visió tan àcida sobre la realitat, que pràcticament només seria igualat pel Perich, un altre dels meus referents personals a l'hora de reconèixer influències decisives. Tant en l'obra de l'Apa, com en la del Perich, hi ha una mirada lúcida i un acostament desacomplexat als temes més durs, per intentar fer-nos reflexionar a través de l'humor. Els dos coincidien en considerar la sàtira com una arma d'intervenció en la realitat, i cercaven despertar la consciència dels seus lectors. Per a mi és un factor imprescindible, sense el qual la professió d'humor gràfic no te sentit. No em plantejo la meva professió com el fet de ser un simple bufó: cal aprofitar el mitjà, que és l'humor, per incitar a la reflexió.
2- Jo estic convençut que avui l'humor té un paper molt important en la societat. Per desgràcia, majoritàriament es tracta d'un humor d'evasió: necessitem alliberar les tensions del dia a dia, i el cinema, la tele, la ràdio, internet i els mitjans ens ofereixen productes per deixar de pensar i allunyar-nos de la nostra realitat quotidiana. Però per allà al mig hi ha els humoristes gràfics: en els mitjans ocupem un petit espai, una petita finestra on podem dir-hi la nostra. Si som conscients del nostre paper, nosaltres que no depenem dels índexs d'audiència, ni necessitem un equip de guionistes, maquilladors, actors ni imitadors, i que amb un dibuix podem fer realitat qualsevol idea per boja que sigui, no podem desaprofitar l'oportunitat d'emprar aquesta petita finestra per transmetre missatges crítics o missatges que vagin més enllà de la rialla. Aclarim que pensar que un acudit pot canviar el món, potser és pretenciós; però pensar que un acudit no serveix per res, tampoc s'ajusta a la realitat: l'acudit, com la gota que cada dia cau en el mateix indret, acaba creant una ferma estalactita. l és que la nostra feina feta amb rigor, perseverança i coherència, pot ser demolidora.
3 - L'humor gràfic és una disciplina realment jove: neix i pren sentit amb la premsa i amb els mitjans de comunicació de masses. Que jo faci un acudit a casa meva no té cap sentit; la sàtira pren sentit quan aquest acudit el poden llegir milers de persones. Per tant, l'humor gràfic resta lligat als mitjans de comunicació, ja siguin tradicionals, com digitals. Jo crec que internet és fabulós per l'humor gràfic, i gairebé t'asseguraria que després del sexe, el que més circula per internet és l'humor: segur que cada dia rebem al nostre mail un acudit d'algun amic o company que ens reenvia alguna cosa que li ha fet gràcia. La potencialitat del nou mitjà és fabulosa, i l'humor gràfic, que uneix un missatge a una imatge (i si pot ser sense text, el que ho fa molt més universal) és un contingut ideal per nodrir aquesta xarxa. El que passa és que els ninotaires encara estem massa aferrats als mitjans tradicionals. Però internet ha fet que el món s'encongeixi i, gràcies a la xarxa, tenim moltes més possibilitats de donar a conèixer la nostra obra, o de treballar: jo mateix, per exemple, gràcies a internet puc dibuixar a un seguit de revistes franceses, cosa que fa deu anys era molt més difícil de fer, per publicar a França havies d'anar a París, establir els contactes allà, establir uns mecanismes per trametre les obres... ara amb un parell de mails des de casa tot s'arregla, és fantàstic! I a més hi ha les grans possibilitats d'arribar a molta gent sense passar pels mitjans, és a dir, a través de la teva pròpia web o blog o el que sigui... Però les noves generacions ja han descobert les potencialitats del mitjà hi hi ha multitud de blogs webcomics i material fet exclusivament per la xarxa. Aquí, a Catalunya, precisament, hi ha una experiència de fer una revista satírica digital cada setmana que funciona des del 2007: elwebnegre.com, i gràcies a la xarxa podem disfrutar de l'humor que es fa a la resta d'Europa, Amèrica i el món... Aquest és el camí, i com que la cosa està en plena evolució, encara no sabem cap on anirà. Jo estic convençut que al final serà positiu. Si bé, pel camí podria ben ser que algú prengués mal...
* * *
Versió per imprimir
Envia'n una còpia